Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
adobar
Tecnologia
Procés d’estabilització del teixit col·lagènic de la pell per tal de fer-lo imputrescible i menys hidrolitzable.
Un dels criteris que hom fa servir per a reconèixer l’efecte d’adobar una pell és l’augment de la temperatura de contracció d’aquesta quan és sotmesa a l’acció de l’aigua calenta Abans d’ésser adobades, les pells passen per una sèrie de processos anomenats de ribera, en els quals són netejades i són eliminades les substàncies que no serveixen per a ésser adobades per exemple el pèl o la llana Els adobs més utilitzats són els minerals, els vegetals, els sintètics, els adobs a l’oli i els adobs amb aldehids L’adob pot ésser donat en dues o més etapes preadob, adob, readob El procés estricte d’…
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que tingueren una gran…
Victorià Estorch i Massegur
Economia
Economista.
Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del proteccionisme El seu…
Banco de Bilbao
Economia
Entitat bancària constituïda a Bilbao l’any 1857 i que tingué, fins el 1874, funcions de banc comercial i de banc emissor.
Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del Principat —…
Sant Iscle de Tolosa (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi figura la de…
Sant Martí o Sant Martinet (Santa Maria de Martorelles)
Art romànic
Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava Era prop de Can Sunyer Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores” , a la parròquia de Santa Maria de Martorelles El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns als canonges…
Sant Miquel de Molins de Rei
Art romànic
El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol, senyora de la casa…
Roberto Caamaño
Música
Compositor i pedagog argentí.
Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires La seva música no es pot…
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de contrast del negatiu i de la distància…
Quaderns de Vilaniu

Números 1 (esquerra) i 40 (dreta) dels Quaderns de Vilaniu
© Institut d’Estudis Vallencs
Historiografia catalana
Revista semestral de l’Institut d’Estudis Vallencs.
La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de geografia…