Resultats de la cerca

Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’…

El seu precedent fou el Carol-Sabadell, fundat el 1949 per Josep Maria Carol, propietari de la fàbrica Manufactures Carol Participà en les competicions d’Educación y Descanso fins el 1952 Aquell mateix any es fusionà amb la secció de bàsquet del Centre d’Esports Sabadell i passà a competir a primera territorial La temporada 1953-54 fitxà jugadors com Josep Massaguer del Joventut de Badalona i pujà a primera divisió del campionat català La temporada 1955-56 aconseguí salvar la categoria amb la incorporació del tècnic Fernando Font La temporada 1956-57, prengué el nom d’Orillo Verde i disputà…

Compaginà inicialment la gimnàstica rítmica i aeròbica amb competicions de body form kid, hip-hop i altres estils de dansa Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Aconseguí el Campionat d’Espanya de gimnàstica aeròbica de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG en categoria júnior 2000 Fou campiona estatal d’aeròbic de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF en categoria júnior 2000 i juvenil 2001 En fisioculturisme, es proclamà campiona de Catalunya de body form 2008, 2009 Guanyà en dues ocasions 2008, 2009 la medalla d’or al Campionat…

Fou constituïda l’any 1924 i el primer president fou Manel Balet Crous S’encarrega de la promoció, organització i coordinació de les diferents modalitats mà, ferramenta, cesta punta i frontennis i organitza anualment els respectius Campionats de Catalunya També organitza el Torneig Internacional Catalunya–Iparralde des de l’any 1969, la Ligue des Midi Pyrénées des del 2001 i el Torneig Internacional de Mà Ciutat de Barcelona des del 1981 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què la pilota fou esport d’exhibició, s’encarregà de l’organització de la competició També ha…

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…

Membre del Club Natació Manresa, durant el període 1971-74 assolí vuit Campionats de Catalunya i vint-i-sis d’Espanya i fou quaranta-una vegades recordista catalana i estatal vint-i-sis en proves individuals i quinze en proves de relleus Els vuit Campionats de Catalunya foren en 100 m lliure 1973, 200 m lliure 1973, 200 m papallona 1972, 200 m esquena 1973, 200 m estils individual 1971, 1972, 400 m estils individual 1971 i relleus 4 × 100 m estils 1974 Els disset títols estatals d’estiu els guanyà en 200 m papallona 1971, 100 m braça 1974, 200 m braça 1972, 1973, 200 m estils individual 1971…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà campió individual de Catalunya 1976, 1978, 1986 i d’Espanya 1976, 1977, 1985 També fou campió estatal per equips 1977, 1978, 1979, 1984 i universitari 1980, tant per equips com individual Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món 1975, 1977, 1978 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, fou finalista en els Jocs Mediterranis 1975 i aconseguí la victòria a la Copa Berna 1978 S’…