Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
Bec de serra mitjà
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
La fauna amfíbica dels Països Catalans
Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen recerques en…
baronia de Púbol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol
que al segle XV pertanyia als Corbera, dels quals passà als Requesens, als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), als Oms (cognomenats d’igual manera), als Tormo, als Batlle i als Miquel, després marquesos de Blondel de l’Estany.
sonso
Sonso per vendre al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargada, amb el cos molt prim i apuntat, l’aleta dorsal ondulant i molt llarga, l’anal també ondulant i d’una llargada igual a la meitat de la dorsal.
Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats
dipòsit irregular
Dipòsit que té per objecte béns fungibles, dels quals el dipositari adquireix la facultat de disposició i resta obligat a retornar-ne una quantitat igual i de la mateixa espècie i qualitat, amb aplicació de les regles del préstec, la comissió o contracte que en realitat supleixi.
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
esfericon
Matemàtiques
Sòlid tridimensional d’una sola cara, dues arestes i quatre vèrtexs que s’obté de tallar un bicon circular recte de radi igual a l’altura amb un pla que en conté l’eix de rotació i d’ajuntar posteriorment les dues peces girant-ne una 90 graus.
radiador ideal
Electrònica i informàtica
Física
Font lluminosa teòrica que compleix aquestes dues condicions: dins la zona visible de l’espectre emet amb una distribució d’energies, segons les longituds d’ona, igual que la del cos negre a la mateixa temperatura, i en les altres zones de l’espectre no emet cap radiació.
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…