Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
Francesc Xavier Amèrigo i Aparici
Pintura
Pintor, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865.
Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892
bacanals
Religions de Grècia i Roma
A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus, corresponent a les dionísies o demètries gregues.
Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…
Pere Desvalls
Cristianisme
Cardenal, de família catalana, conegut a Itàlia amb el nom de D’Isvaglia o D’Isvaglies.
Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record
quo vadis?
Literatura
Religió
Segons la llegenda, pregunta (‘on vas?’) que Pere, fugitiu de la presó, adreçà a Jesús, aparegut en el camí, a la qual respongué: ‘A Roma, per ésser-hi novament crucificat’; Pere, avergonyit, tornà a Roma, per sofrir-hi el martiri.
D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni
temple d’August de Tarragona
Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…
Cecília

Santa Cecília, per Simon Vouet, en una pintura de 1626
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de…
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a Vespasià, foren…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…