Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes,…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Propaganda del diari “La Hora Diario de la Juventud” a favor de la lluita contra el POUM, València, juny del 1937 BV / MG Andreu Nin i el POUM eren incòmodes Ho eren davant de Stalin i, per extensió, de tota l’obediència del comunisme internacional La posició revolucionària dels poumistes des del començament de la Guerra, les campanyes de denúncia de “La Batalla” contra les purgues estalinistes de la vella guàrdia bolxevic, a l’URSS, i contra els interessos que s’amagaven darrere de l’anomenat “ajut” soviètic a la República, feien del Partit Obrer d’Unificació Marxista i del seu líder enemics…

Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…

Situació Una vista de Sant Andreu del castell de Tona, enfilada dalt el cingle, damunt el pla, des del costat nordoriental J Pagans-TAVISA L’antiga església parroquial de Sant Andreu del Castell de Tona és situada vora la torre i les restes del castell, al cim d’un planell que domina la vila de Tona Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 31 tdg 357340 Per arribar-hi, cal dirigir-se, des de dins la vila de Tona, a l’església de Santa Maria del Barri, des d’on surt el camí que, en un curt…

La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…

Vida És una figura molt important en l’evolució de l’òpera barroca alemanya Probablement rebé les primeres lliçons de música de l’organista JC Schiefferdecker i del seu successor, G Weber El 1685 es matriculà a la Thomas schule de Leipzig, on tingué com a mestres Johann Schelle i Johann Kuhnau El 1694 fou nomenat compositor de cambra a la cort de Brunsvic En aquesta ciutat estrenà Der königliche Schäfer oder Basilius in Arcadien 'El pastor reial o Basili a Arcàdia', 1693, la seva primera òpera, amb llibret de FCh Bressand i basada en l’obra italiana de F Parisetti En 1702-07 fou director…