Resultats de la cerca

La presència de grups islamistes al nord del país, que periòdicament segresten estrangers, va representar l'amenaça més greu per al president Mahamadou Issoufou, elegit al març del 2011 Un dels grups que actua al nord, el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO, una dissidència d'Al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, havia establert les bases principals al nord de Mali Al nord-est es mou Boko Haram, un grup que es reconeix d'al-Qaida i que s'ha responsabilitzat de nombrosos atemptats a Nigèria Amb la finalitat d'obstaculitzar les accions de Boko Haram, els…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Visqué llargament a París com a artista de renom, però no pogué integrar-se en cap de les tendències renovadores de la pintura moderna Pintava escenes de la vida popular i historicoliteràries, on reflectia les lluites nacionalistes dels hongaresos els anys 1848 i 1849 Mostrà unes grans qualitats colorístiques, especialment en els esbossos

Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès

Fou un dels primers de la seva professió que es traslladà a les fonts d’origen com a mètode per a establir una literatura comparada Així, recorregué Europa, penetrà a l’Àsia i arribà fins a Amèrica, que descobrí literàriament al seu país És autor d' Histoire littéraire de la France avant le XIIe siècle 1839, La Grèce, Rome et Dante 1848, Histoire romaine à Rome 1858, etc

Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a Informe…

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual

Escriví l’òpera La Forêt Bleue 1909, els ballets La nuit ensorcelée 1922 amb temes de Chopin, Cinéma 1953 i La Belle Hélène 1955, el poema simfònic Habanera 1918, Les saisons 1937, una Fantaisie per a piano i orquestra 1899, Six poèmes arabes 1907

Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’…