Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Veloz Films
Cinematografia
Distribuïdora dedicada al lloguer de material subestàndard i a la programació i projecció de sessions a domicili.
Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…
Eulàlia Ramon i Estrach
Cinematografia
Actriu.
Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…
Oriol Bassa
Cinematografia
Exhibidor.
A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els programes del…
Etiòpia 2015
Estat
El Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d'Etiòpia EPRD va obtenir 500 escons del Parlament federal en les eleccions celebrades al maig La resta dels escons, 47 en concret, van quedar en mans de formacions aliades de l'EPRD, en el poder des del 1991 L'oposició, per tant, no va poder obtenir representació en una consulta que va ser qualificada pels observadors de "lliure" Això no obstant, Semayawi, el principal partit opositor, va denunciar que el resultat mostrava que hi havia una "falta de democràcia" Malgrat que és un partit legal, Semayawi és assetjat per les forces de…
Grècia 2009
Estat
Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i…
Joan Sarinyena
Sant Llorenç (s XVI), per Joan Sarinyena
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…
Francesc de Verntallat
Història
Capitost remença.
Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra de…
Sant Joan de Castellnou de Seana
Art romànic
El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de…
Castell de Puiggròs
Art romànic
El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV el domini va recaure als Montsuar,…
Castell de l’Espluga Calba
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de…