Resultats de la cerca

Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat

Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976

Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’, 1963

A París estudià a l’Académie Ranson 1931-38 El seu treball s’orientà cap a la decoració monumental vitralls per a l’església de Baccarat, Senyal 1955 en acer inoxidable per a una siderúrgia francesa, elements decoratius 1963 per a l’ORTF a París Interessat pels fenòmens biològics, feu escultures molt suggestives entre humanes i vegetals En els darrers temps fou autor peces que es basen en la diagonal, tractant de treballar les possibilitats de contacte d’uns volums en relació amb la terra on descansen Formà un taller d’escultura a Meudon, EUA

Entre els representants més coneguts es destaquen Andrea Navagero i Bernardo Navagero Venècia 1507 — Verona 1565, diplomàtic, humanista i teòleg Orador a Màntua al costat del cardenal Gonzaga, fou ambaixador a França 1543 i ocupà altres càrrecs de cancelleria a Constantinoble 1549 i a Roma 1555 Creat cardenal per Pius IV, intervingué com a legat pontifici al concili de Trento i tingué un paper important en la Contrareforma Deixà escrita una relació sobre el regne de Solimà 1553 i també una altra sobre la seva ambaixada a Constantinoble

Capella emplaçada als afores de Llers, probablement no gaire lluny del castell d’Hortal, anomenat Ordal en documents medievals Per la relació de G Pallisser, sabem que ja no existia al segle XVIII “ capella de Sant Jaume la qual estava situada a la part de ponent de la casa Aymar de Hortal, entre un camp de dit Aymar y de una propietat que vuy es de Francisco Las Plasas, a hont ay un gran claper de pedras que es cerca lo camí moliner ” 1730 Prop d’aquest indret l’any 1912 fou descoberta una necròpoli

El lloc de Larén fou de jurisdicció de la baronia de Bellera fins al segle XIX La seva església, ara dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tenia com a titular Santa Maria, segons consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on figura com Santa Maria d’ Alereny L’any 1904 consta com a sufragània de la Bastida de Bellera En l’actualitat és inclosa dins la demarcació parroquial de la Pobleta de Bellvei