Resultats de la cerca

Fill i hereu de Pere II de Montcada El 1309 prengué part en la campanya d’Almeria El 1312 entrà a formar part del consell de Jaume II i fou nomenat majordom reial a València 1313 Fou adscrit al servei de l’infant Alfons arran del seu casament amb Teresa d’Entença 1314, l’acompanyà durant molts anys i fou lloctinent seu a la procuradoria de Catalunya El 1319 fou padrí de l’infant Pere després Pere III Fou ambaixador prop de Carles IV de França en el plet entre aquest i Sanç I de Mallorca sobre el domini de Montpeller 1321 En casar-se la seva germana Elisenda amb el rei Jaume II 1322, la dotà…

Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la…

Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero , a partir del 1939 cobrí per al  Corriere della Sera  la guerra finosoviètica 1939-40 i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial Després de la caiguda…

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda  o els cosins de…

Fill de pagesos, a la segona meitat dels anys seixanta, durant la Revolució Cultural abandonà els estudis i treballà primer al camp i posteriorment en una fàbrica El 1976 s’enrolà a l’exèrcit i, al mateix temps, començà a estudiar literatura i a escriure Publicà el primer conte l’any 1981 en una revista El pseudònim amb el qual signa la seva obra significa “sense paraules” Combinant realisme i fantasia, les seves novelles i narracions constitueixen una minuciosa descripció de la Xina dels segles XX i XXI, tant sota Mao Zedong com sota el binomi actual de poder polític comunista i economia…

Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió  CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el…

Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a Terrassa,…

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…