Resultats de la cerca
Es mostren 3321 resultats
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes aplicacions comercials, la més…
Oaxaca de Juárez
La casa d’Hernán Cortés, a Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…
art gallec
Art
Art desenvolupat a Galícia.
De la prehistòria, destaca la cultura dels castres , a l’edat del ferro La romanització, tardana, hi produí vies de comunicació, termes, etc, i enllaçà amb l’art paleocristià pintures murals de Santalla de Bóveda L’arquitectura visigòtica Santa Comba de Bande i la mossàrab San Miguel de Celanova ocupen l’etapa preromànica El camí de Sant Jaume fou la causa de la introducció del romànic a Galícia Hi foren bastides nombroses esglésies de pelegrinatge, la culminació de les quals és la catedral de Santiago de Compostella El gòtic, difós pels ordes mendicants, es reflectí sobretot en…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
duralumini
Tecnologia
Aliatge lleuger d’alumini d’una gran resistència mecànica desenvolupat per A.Wilm el 1910.
La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
Exposició Universal de Barcelona

Cartell anunciador de l’Exposició Universal de Barcelona (1888)
© Fototeca.cat
Història
Exposició internacional de mercaderies (1888), la primera realitzada a Barcelona.
Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per August Font i…
Joanot Colom

Joanot Colom
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat, barreter d’ofici.
Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat 6 de febrer de 1521 amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l’organització de la germania valenciana De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom el 25 d’octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca Els excessos produïts pels…
Josep Oriol Mestres i Esplugas
La Torre de les Aigües, al carrer de Roger de Lloria de Barcelona, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas (1867-79)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de…
Rafael Solanic i Bàlius
Maternitat , de Rafael Solanic i Balius
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església…