Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Possiblement l’emplaçament d’aquest castell correspongué al lloc on ara hi ha una masia d’aspecte robust coneguda com “el castell de la Bleda”, prop de la capella de Santa Maria de la Bleda El lloc de la Bleda apareix documentat de molt antic En un testament datat el 994 el bisbe Vives de Barcelona concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona un alou que tenia al terme del Penedès, al lloc de la Bleda Durant el segle XI la Bleda va ser de domini comtal L’any 1080 Ramon Berenguer II va definir al seu germà Berenguer Ramon II la meitat de diverses possessions, entre elles…
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de…
Castell de Seguer (Pontils)
Art romànic
El petit poble de Seguer és situat a la banda meridional del terme, al marge esquerre del Gaià Aquest nucli s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa que apareix documentada el 1077 Consta que en aquest any Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua els donants, segons l’escriptura, exposaven que el tenien per aprisió i que posteriorment els havia confirmat aquesta propietat el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El document fa menció de l’existència d’una…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…
Castell de Garcia
Art romànic
El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers El 1156, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell i Arnau de Sarrià, entre d’altres, van donar al monestir de Poblet l’hort de Bas amb la seva font situat al terme de Carcheia El castell s’esmenta per primera vegada el 1174, quan Alfons el Castva concedir a Guillem de Castellvell, com a gratitud per la seva ajuda en la conquesta i repoblació, els antics castells sarraïns de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà Això fou l’origen de la baronia d’…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…
Castell d’Estela (Castellar del Riu)
Art romànic
No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual…
Castell de Faia (Bagà)
Art romànic
Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…
Sant Llorenç de Das
Art romànic
El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li…
padró
Dret administratiu
Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
En l’actual legislació de l’Estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquin habitualment en el territori de l’Estat espanyol, han d’ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d’una Amb l’entrada en vigor de la llei 4/1996 reguladora de les bases del règim local, es modificà el reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i s’establí un nou sistema de gestió pel qual restaren suprimides les renovacions del padró a partir d’aquell any La darrera actualització es realitzà l’1 de maig de 1996 A…