Resultats de la cerca

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…

Dels quinze membres que el componen, cinc són permanents la Xina, els EUA, França, la Gran Bretanya i Rússia, que ocupà el lloc de l’URSS el 1991, i els altres deu, no permanents —elegits per l’Assemblea General per ocupar el càrrec per un període de dos anys —, són distribuïts geogràficament de la manera següent estats africans i asiàtics, cinc estats d’Europa Oriental, un estats llatinoamericans, dos, i dos d’Europa Occidental i altres Els mesos de febrer i març del 2003 el Consell de Seguretat de l’ONU passà per una de les crisis més greus de la seva història arran del desacord entre els…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat president d’…

Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura hostil de l’…

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a presentar-se en…

Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el reclutament…

Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns…

Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’…

Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als habitants…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les esglésies sufragànies…