Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Joan de Torrelles i López de Gurrea
Història
Noble.
Senyor de Castellet Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb 1406, i tingué altres béns a Aragó Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella 1423 El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona 1457 No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’…
Castell de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei, perquè, segons notícia de Lluís de…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra…
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…
estadi fàl·lic
Psicologia
Tercer estadi de l’evolució de la libido, segons S.Freud i la psicoanàlisi que comprèn el quart i cinquè anys de vida de l’infant.
Els impulsos sexuals s’estructuren sota la primacia dels propis òrgans genitals en una espècie d’autoerotisme
edat mental
Psicologia
Grau de desenvolupament intel·lectual d’un individu, generalment, d’un infant, fixat pels tests d’intel·ligència, amb referència a un individu normal de desenvolupament equivalent.
El quocient intellectual és expressat per la relació entre l’edat mental i l’edat cronològica, fixant en 100 el d’un individu mitjà
artificialisme
Psicologia
En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.
Prades

Armes dels Prades
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el comtat de…
el Baix Camp

Comarca
Comarca de Catalunya, al sector occidental de la plana del Camp de Tarragona.
Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…
Santa Maria d’Ullà
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’antiga canònica de Santa Maria es conserven uns 300 m vers el sud-oest de la vila d’Ullà, a la part inferior del terme i a la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TEG085552 Ullà és a 1,5 km vers tramuntana de Torroella de Montgrí, per la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Un camí a mà esquerra d’aquesta carretera passa pel costat de l’Hort del Capellà, on, també a tocar del camí, hi ha les minses restes subsis-tents JBH-JVV Història La canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà “ Sancte Marie de Ulianus ” fou fundada l’any 1121 pel prevere Pere…