Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Vilatge del Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del tossal i a les…
Castell de Masquefa
Art romànic
El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…
Els ciconiformes: agrons i cigonyes
Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no ultrapassa els 35 cm…
Lluís Frederic Picàbia
Literatura catalana
Protagonista de L’home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.
La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que el porta per…
Passerell
Àrea de nidificació del passerell Carduelis cannabina als Països Catalans Maber, original dels autors El passerell es pot observar a casa nostra al llarg de tot l’any No és dels fringíl lids més nombrosos, però allà on l’hàbitat li és favorable, pot ser bastant abundant Les zones costaneres dels dos terços meridionals del Principat i de la major part del País Valencià no les ocupa en el període reproductor en canvi, a partir de la tardor, són les principals àrees d’hivernada dels molt nombrosos passerells transpirinencs que hi arriben El pas té lloc des del final de setembre fins, més…
metrosexual
Sociologia
Dit de l’home especialment preocupat pel seu cos i per la seva imatge física i que no dubta a invertir molts diners en elements que tradicionalment s’han associat exclusivament a la dona, com ara cosmètics o roba de moda.
Igualment, utilitza tot allò que pugui repercutir positivament en la projecció d’una determinada imatge El concepte fou utilitzat per primera vegada pel periodista britànic Mark Simpson en un article al diari The Independent el 1994 El prefix “metro” vol indicar que es tracta d’un home eminentment urbà, ja que és en aquest àmbit on disposa més fàcilment de les millors botigues de moda, centres d’estètica i perruqueria o gimnasos Tot i que sovint se l’associa amb la cultura gai, l’home metrosexual pot ésser oficialment homosexual, heterosexual o bisexual i se'l relaciona amb una personalitat…
neorural
Antropologia
Sociologia
Dit de la persona d’ origen urbà que s’ instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’ agricultura o la ramaderia.
Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de les noves…
Desconvocada la vaga de taxistes de Barcelona
Els taxistes de Barcelona desconvoquen la vaga que van començar el 25 de juliol Durant els vuit dies de mobilitzacions el seguiment massiu provoca greus interferències en la mobilitat i alguns incidents violents L’origen del conflicte es troba en la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’ordenança municipal que regulava l’activitat dels vehicles de lloguer amb conductor VTC d’empreses com Uber o Cabify, que els taxistes consideren competència deslleial Les protestes s’estenen a tot l’Estat, especialment a Madrid Les converses entre representants dels sectors i el…
desviació sexual
Biologia
Psicologia
Forma de comportament sexual que no coincideix amb la que hom considera més característica d’una espècie determinada amb relació a la reproducció.
És un concepte de difícil precisió, per tal com, en diverses espècies animals, pautes comportamentals d’origen sexual com és ara l’exhibició d’òrgans genitals poden ésser integrades en funcions no sexuals agressives o jeràrquiques i, per tant, no poden ésser considerades com a desviacions tot i que ho puguin semblar En l’espècie humana, la no-adequació dels comportaments sexuals a les pautes més típiques no autoritza a parlar de desviació, atesa la plasticitat comportamental de l’espècie Malgrat tot, hom sol considerar com a desviacions els comportaments que comprometen seriosament la…
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…