Passerell

Carduelis [= Acanthis] cannabina (nc.)

Àrea de nidificació del passerell (Carduelis cannabina) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

El passerell es pot observar a casa nostra al llarg de tot l’any. No és dels fringíl. lids més nombrosos, però allà on l’hàbitat li és favorable, pot ser bastant abundant. Les zones costaneres dels dos terços meridionals del Principat i de la major part del País Valencià no les ocupa en el període reproductor; en canvi, a partir de la tardor, són les principals àrees d’hivernada dels molt nombrosos passerells transpirinencs que hi arriben. El pas té lloc des del final de setembre fins, més correntment, a l’octubre, si bé es pot veure ja algun individu de pas des de la primera meitat d’agost. La migració nupcial té lloc a partir del març, i es pot perllongar tot al llarg de l’abril. Els nostres passerells indígenes també semblen realitzar alguns moviments, i baixen de muntanyes i zones més nòrdiques cap a altres contrades.

El passerell necessita per a reproduir-se zones arbustives amb matolls no gaire grans, clares, i amb vegetació arbòria dispersa. Té una certa preferència pels matollars de caire mediterrani, com brolles, timonedes o saladars, i d’altra banda ocupa diferents tipus de landes, com poden ser, especialment, les boixedes. Té també una especial predilecció per terrenys abruptes i pedregosos, on els matolls alternen tot sovint amb tota classe d’herbes. Defuig zones massa boscoses i àrees massa humanitzades, a excepció de vinyes i conreus de secà amb erms abundants. La reproducció comença ja el febrer, mes durant el qual els passerells s’estableixen en el mateix territori on es reproduïren l’any anterior. Els nius, sempre molt baixos i propers a altres parelles, són majoritàriament construïts al començament d’abril. Els 4-5 joves que en surten, comencen, a partir d’agost, els seus típics moviments transhumants. A l’hivern és un ocell molt freqüent, especialment a la costa i a la terra baixa, on tot sovint es poden veure els seus estols, barrejats amb pinsans i d’altres fringíl·lids, a rostollars, guarets i d’altres comunitats de males herbes.