Resultats de la cerca

Fou fundat el 1909 gràcies a l’impuls de Miquel Arteman amb l’objectiu de crear una cursa per etapes que cobrís tot el territori català després de l’èxit de la primera edició de la Volta a Tarragona 1908 El 1909 organitzà diverses curses de ciclocròs i l’any següent començà a treballar en el projecte de la Volta Ciclista a Catalunya, que culminà el 1911 amb la disputa de la primera edició d’aquesta prova entre els dies 6 i 8 de gener Es feu càrrec de l’organització de la Volta fins el 1913

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Creat pel decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, comportà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’Estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives departament , sotsprefectura, mereria i de càrrecs semblants prefecte , sotsprefecte, mere , bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori El nou règim implicà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans El Règim Civil perdurà, més o menys alterat, fins a la…

Organitzada cada any pel Centre Excursionista de Catalunya en diferents indrets del territori català, forma part del calendari de la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya És una cursa per equips de dues o tres persones i dos dies de competició Cada jornada es fa un itinerari diferent, un de curt, amb uns 2000 m de desnivell, i un de llarg, amb un desnivell d’uns 4000 m La primera edició se celebrà entre l’Hospital de Viella i Espot La dècada de 1970 esdevingué una cursa internacional amb la participació, sobretot, d’esquiadors francesos i italians

La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

Situació Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació M Anglada El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 33,6 —y 32,8 31 tdg 336328 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn Del trencall a les ruïnes hi…

La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País Valencià tan sols…

El pardal de bardissa Prunella modularis té la mida d’un pardal i el plomatge predominantment de color gris pissarra, bé que al dors és brunenc El bec és llarg i fi, de color fosc Sol veure’s, solitari, a les bardisses i les mates baixes, com l’exemplar de la fotografia, feta a Núria Jordi Vidal El pardal de bardissa és nidificador abundant a Andorra, la Catalunya humida i la zona montana de la Catalunya Nord També se’l pot trobar a barrancs frescals i humits de les parts altes dels ports de Beseit, i potser estigui també en algun punt del Maestrat i Penyagolosa És un migrador parcial, de…