Resultats de la cerca

Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva un…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat, priorat del…

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual,…

L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…

L’Exposició Internacional del 1929 celebrada a la ciutat de Barcelona –pensada inicialment el 1901, per a ser inaugurada el 1917– va incloure, lògicament, pavellons de diferents estats del món Participants L’Exposició, l’acabà obrint un govern de la primera dictadura militar espanyola del segle XX amb el suport explícit de la corona espanyola Els responsables de l’Exposició Internacional del 1929 no van poder admetre la participació dels països de l’Amèrica Llatina Aquests havien de muntar els seus pavellons només a l’Exposició anomenada Iberoamericana, també, internacional, que s’havia de…

Vida Davant la seva precocitat, de ben petit ja tingué bons professors de violí, com J Hornziel i S Serwaczynski La seva mare, pianista i germana del també pianista E Wolff, el feu anar a estudiar al Conservatori de París amb J Claver i JL Massart En sortí amb un primer premi el 1846, i el 1848 es presentà a la capital francesa i a Sant Petersburg Tornà al Conservatori de París per estudiar composició amb H Colet 1849-50, però de seguida inicià una sèrie de gires de concerts, amb el seu germà Józef al piano viatjaren per Rússia 1850-55 i posteriorment anaren a Varsòvia, París i Londres En…

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford i més…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…