Resultats de la cerca
Es mostren 1269 resultats
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…
Poblament i estructures agràries
Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…
La població: creixement i oscil·lacions
En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
Literatura 2018
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…
Santa Maria de Vilabertran
Art romànic
Situació L’església de l’antic monestir augustinià de Santa Maria de Vilabertran és l’actual parròquia del poble al costat roman el claustre, les dependències monàstiques i el palau abacial que formen un conjunt monumental de gran interès Mapa 258M781 Situació 31TDG984813 Una perspectiva aèria del conjunt monàstic, vista des del costat sud-est J Todó-TAVISA Un aspecte de l’exterior del monestir des del costat nord-est, amb la capçalera de l’església i, a mà esquerra, el recinte monàstic F Tur Vilabertran és a 2 km al nord-est de Figueres, des d’on s’hi arriba per la carretera de Portbou…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…
Dels “25 años de paz” a la crisi de la dictadura
Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després dela Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit …
L’escultura del gòtic tardà a Sardenya
Art gòtic
Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…