L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació. El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina. En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures. Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de...