Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
Àpats de festa
Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Els processos edafogènics als Països Catalans
Processos formadors dominants i propietats dels sòls de les Garrigues Alguns processos suposen una limitació important per a determinats usos edàfics, mentre que d’altres en milloren la potencialitat Taula elaborada pels autors L’acció interactiva dels diferents factors de formació, clima, vegetació, litologia, temps, etc, condiciona totalment l’evolució del sòl Les formes o vies per les quals aquesta evolució es duu a terme s’anomenen processos formadors o edafogènics i poden ésser agrupats o classificats segons diversos criteris Considerant la natura dels fenòmens i dels components…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
Els elements estratigràfics
L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs,…
Senegal

Port de Dakar, la capital del Senegal
© Eurotel Group
Estat
Estat de l’Àfrica Occidental, entre Mauritània al N, Mali a l’E, Guinea i Guinea-Bissau al S i l’Atlàntic a l’W, té un enclavament dins el seu territori, constituït per Gàmbia; la capital és Dakar.
La geografia física El relleu, poc variat, és molt pla, amb lleugeres ondulacions només al SE el terreny té petites elevacions formades pels contraforts del Fouta Djalon Les costes baixes i arenoses són regulars fins a la península del Cap Verd, on són abruptes i retallades Els rius principals són el Senegal, que forma la frontera amb Mauritània, el Gambie, que flueix per Senegal abans de penetrar a Gàmbia, i el Casamance al S El clima és calorós i humit amb alternança regular d’estacions humides i seques Les temperatures, altes, amb dèbil oscillació tèrmica…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com…
Calafell
Calafell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa, al límit amb el Garraf.
Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…