Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Carles Baguer
Música
Compositor i organista de la catedral de Barcelona.
Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…
,
Bibliografia de la medalla
Almirall, J «Consideracions entorn de la medalla del cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona 1859-1908», dins ActaNum , núm1, 1971, pàg193-196 Almirall, J «Medallas conmemorativas de la Exposición Universal de Barcelona 1888», dins ActaNum , núm2, 1972, pàg235-271 Almirall, J «Altres medalles commemoratives barcelonines encunyades en 1888», dins ActaNum , núm6, 1976, pàg237-240 Amorós, J Medallas de los acontecimientos, instituciones y personajes españoles , Barcelona, 1958 Borràs, J «La medalla com a manifestació artística Josep María Subirachs», dins ActaNum , núm11, 1981, pàg245-257…
aiguagim

Les sessions d'aiguagim es componen d'uns exercicis bàsics i són dirigides per un monitor
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de manteniment consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, amb una intensitat variable, generalment seguint el ritme d’una música, amb l’objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives.
La pràctica de l’aiguagim ajuda a tonificar els músculs, a millorar-ne l’elasticitat i la resistència, a enfortir el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, a corregir la postura i a reduir el cansament És recomanable per a les persones amb sobrepès, les que pateixen artritis, artrosi o hèrnies, o les que es rehabiliten d’una lesió Les sessions d’aiguagim, dirigides per un monitor, es componen d’uns exercicis bàsics com marxa endavant i endarrere, flexions, extensions de braços i cames, i exercicis que necessiten com a punt de recolzament el cantell de la piscina S’utilitzen també…
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…
Brera

Palau de Brera
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Palau
Gran palau de Milà, reconstruït el 1686, que allotja, entre altres institucions, la Biblioteca Nazionale Bridense (fundada el 1773) i la Pinacoteca (fundada el 1803), molt important pel seu conjunt de pintura italiana.
Melito dei Porto Salvo
Localitat
Localitat de la província de Reggio di Calàbria, a Calàbria, Itàlia, al S de la península calabresa, vora la costa de la mar Jònica; constitueix el punt més meridional de la península italiana.
estrambot
Música
Forma musical italiana popular, de la fi del s XV i el començament del XVI, en la qual la veu superior és acompanyada per les altres, pels instruments o alterna amb fragments instrumentals.
És un gènere entre popular i cortesà, generalment de contingut amorós Els primers estrambots foren publicats per Petrucci en les seves colleccions de frottole 1504, 1508
Francesca Bertini

Francesca Bertini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu teatral i cinematogràfica italiana Elena Seracini Vitiello, que entre el 1912 i el 1920 creà el mite de la diva, tipus de ‘‘dona fatal’’ anterior al de la vamp
.
Salomé 1913, Assunta Spina i La signora delle camelie 1915, Tosca, La dona nuda i Frou-Frou 1918, etc, contribuïren a internacionalitzar la seva bellesa i el seu talent
gorgia
Música
Tipus d’ornamentació improvisada característica de la música vocal italiana (motets, madrigals, etc.) del principi del segle XVII. G. Caccini en descriu la pràctica en el prefaci de Le nuove musiche (Florència, 1602).