Resultats de la cerca

La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule, procedent del…

De la seva parròquia Sant Fruitós depenen Feners i Bena És un petit edifici d’origen romànic

El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca

Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…

Un subbioma petit, espars i divers Distribució dels boscos nebulosos al món en fosc sobre el conjunt de totes les selves en verd clar Pel fet de tractar-se de boscos de muntanya, el bioma nebulós té una distribució molt esparsa, feta de petites taques que corresponen a les elevacions muntanyoses Això fa que la seva representació en el mapa sigui fora d’escala en la major part La taca més contínua de bosc nebulós del món és la que recorre els Andes de nord a sud la “ceja” colombiana, equatoriana i peruana i la “yunga” boliviana, i per això és també la més estudiada La mitjana anual d’entrada d…

Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…