Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…

Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

Es té notícia de l’existència d’una església dedicada a Sant Sadurní al començament del segle XI, per la venda d’un alou feta el 29 de setembre de l’any 1016, situat “al davant d’Egara i de Sant Sadurní” Sabem també que amb les pedres procedents de l’enderroc d’aquesta església i de la de Santa Eulàlia, l’any 1601 es va construir el pont de Sant Pere, amb la deguda autorització del bisbe Coloma, atès que totes dues esglésies estaven profanades

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona

Torre esmentada l’any 962 guardia de Feges en unes afrontacions de l’alou de Prats de Balaguer que fou llegat a Sant Miquel de Cuixà segons disposició testamentària de la comtessa Ava Fou destruïda l’any 1654, al mateix temps que el castell d’Ovança Sols el lloc dit “la Guàrdia”, prop del llogaret de Fetges, que es correspon a un turó d’aspecte piramidal, en conserva el record Estava en relació visual amb els castells d’Ovança, Planès i Prats de Balaguer

Església avui desapareguda que es trobava ai llogarret de Llonat, a l’indret de la plaça Apareix per primer cop esmentada l’any 1035, en què el comte Guifré II de Cerdanya feu diverses donacions a Sant Martí del Canigó abans de retirar-s’hi com a monjo Entre les afrontacions de l’alou de Marquixanes, amb els seus vilars de Joncet, Avellanet, Favars, i els dos masos que són a Llonat, hom consigna l’era de davant de l’església de Llonat Tingué consideració de capella

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Dues vegades, l’any 1176 i el 1190, en documents de Sant Joan de les Abadesses, es parla de l’alou de Sant Joan de Ginestet, a Sora No creiem, però, que es tracti de cap capella o, en tot cas, podria ésser la de Sant Joan del Noguer, que és documentada des de l’any 1245 en el testament de Beatriu de Posa En tot cas hi ha molta distància entre el mas Ginestet i l’actual capella de Sant Joan del Noguer

No ens han pervingut notícies sobre aquesta església, que de ben segur en època medieval havia de tenir un altre titular Del lloc sols hi ha una cita, dubtosa, del 979, en la donació al monestir de Lavaix d’una terra al castell d’Adons, al lloc dit intramas Chatollas És igual de dubtós l’esment de Cadolla com a límit de l’alou de Palau que figura en el document conegut com a fals de II Bellera L’església de Cadolla era sufragània de Naens