Resultats de la cerca

Collaborà amb el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional i participà en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra , on s’incorporà com a corrent Dirigents Joan Oms, Antoni Montserrat, Consol Casals i Maria Olivares Edità Quaderns de Debat

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori…

Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català

Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora

El seu reduït nucli és agrupat a l’entorn de l’antic palau dels ardiaques i la seva capella Sant Esteve El formen alguns casals i masoveries dels s VI al XVIII Fou capital històrica del municipi, i li donà el nom fins al s XIV

Estudià als conservatoris de Niça i de París, ciutat en la qual freqüentà els cercles de Cocteau, Picasso, Mauriac i Poulenc Collaborà amb Pau Casals a Prada Entre 1971-73 fou director de la Bournemouth Sinfonietta Compositors com Hindemith, Poulenc i Françaix li han dedicat diverses obres

El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…

La constituí al seu domicili amb amics vinculats al món del cinema i el teatre com ara Carme Fàbregas, amb qui es casà el 1936 Joan Casals, el seu principal collaborador, i Josep Coll, Joan Vives, Mateu Segura, Enric Aycart, Pilar Gallemí, Enric Suñer, Tomàs Moliné, Maria Casanella, Ramon Pascual, Manuel Fernández i Ramon Canals També formaren una Secció de Teatre que coordinava J Casals, les representacions de la qual dirigí Iglesias La productora funcionà de manera professional, però cadascú assumia una tasca en els films que realitzaven, els curts dirigits per…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard…