Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Castell de Sant Blai (Tivissa)
Art romànic
Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’…
Torre de Fontdepou (Áger)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita del terme del castell d’Àger, avui integrada en el nucli del poble de Fontdepou ECSA - JA Adell La torre actual és situada a la part alta del poble de Fontdepou 827 m Cal relacionar aquesta fortificació amb la xarxa de castells d’aquesta contrada i també amb el poble que s’arredossava sota seu Mapa 32-13327 Situació 31TCG143480 El poble de Fontdepou és situat al costat de la carretera que va de Balaguer a Àger A la fortificació, restaurada, s’hi pot arribar pels carrers del poble FFLI-JBM Història Bé que la torre de Fontdepou no es documenta directament, hi ha…
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de…
Castell de la Quadra de la Cogullada (el Montmell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell Mapa 34-17446 Situació 31TCF695757 Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua Un corriol mena fins al cim JBM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques…
Castell de la Granadella
Art romànic
Situació Basaments del mur nord de la fortalesa, darrere la tanca dels dipòsits d’aigua de la població ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són situats a ponent del poble de la Granadella, a l’extrem més oriental d’un serrat rocós que té la superfície superior aplanada Mapa 32-16 416 Situació 31TCF045813 L’accés des de Lleida es fa prenent la carretera N-230 o eix de l’Ebre en direcció a Flix i Tortosa Un cop passat el nucli de Torrebesses, que queda a mà esquerra, ens hem de desviar en el proper encreuament en direcció a Reus JRG-XEC Història La primera menció escrita del nucli i…
Construcció de la Grallera (Torre-Serona)
Art romànic
Situació Mola de la Grallera, retallada artificialment a la part superior per tal d’adaptar-la a una construcció a dalt i aspecte de la cisterna excavada al cim de la mola, dins un habitatge a baix ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta construcció es troben en una gran mola rocosa, coneguda com la Grallera, o també les Roques del Man o de Miralbó, que destaca per sobre d’uns camps de fruiters, al nord-oest de Torre-serona Mapa 32-12 359 Situació 31TCG023182 A l’indret on hi ha la Grallera s’arriba, des de Torre-serona, pel camí de Miralbó justament quan aquest creua un altre camí…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
Gaetani
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.
La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…
Castell de Torrent de Cinca
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el mur sud d’aquest castell, que es dreça en un petit cingle sobre la població de Torrent de Cinca ECSA - JI Rodríguez El castell és situat sobre un cingle rocós a l’oest de la població de Torrent de Cinca, tot just sobre les seves darreres cases Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773948 S’arriba a Torrent de Cinca en 5 km per la carretera N-211 que es pren a la sortida de Fraga, en direcció sud JRG Història Tot i que no surt esmentada en les cròniques de la conquesta, no hi ha dubte que la fortalesa de Torrent va caure en mans d’Alfons el Bataller en la famosa…
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina