Resultats de la cerca

Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…

Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…

Situació Interior de la capella, amb volta de perfil apuntat i l’absis fet amb carreus ben tallats Arxiu Gavín L’església de Santa Llúcia és al cim d’una espina rocallosa que domina el camí que ve d’Alberola cap a Tragó Mapa 32-13327 Situació 31TCG037463 Per anar-hi cal prendre la pista d’Alberola a Tragó, i poc abans de trobar la pista que va cap a Boix, a les envistes del pantà, cal prendre una pista, que s’ha de deixar a uns 250 m llavors cal cercar un corriol, a trams empedrat, que s’enfila fins la capella de Santa Llúcia, visible des del camí, al cim de la roca JAA Història…

Situació Base de l’absis, un dels pocs elements que romanen de les seves escasses ruïnes ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta església són al nord de l’antic terme de Soperuny Mapa 32-11251 Situació 31TCG078878 Des de les cases del Sas surt una pista en mal estat que mena a Soperuny Aproximadament a un quilòmetre cal desviar-se en direcció a l’est per tal de travessar el barranc del Sas A uns deu minuts de la pista hi ha el corral de Bordons o Arnau, habilitat com a habitatge A pocs metres es troben les restes de l’església MAF Història El lloc de Bordons és documentat per primera vegada l’any…

Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp…

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula amb teclat El seu mecanisme és molt similar al del clavicèmbal d’un sol teclat Se’n distingeixen dos tipus principals la poligonal i la travessera L’espineta poligonal té les cordes paralleles al teclat i tots dos ponts estan situats sobre la taula de ressonància, travessada pels saltadors, amb un sol registre de 8’ L’adjectiu poligonal deriva de la forma de la caixa, un polígon irregular amb un costat més llarg del qual sobresurt el teclat Instrument típicament italià, la seva taula de ressonància és molt extensa i el seu…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…