Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
la Colla del Safrà
Grup artístic format vers el 1893, integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896
Alfred Fontanals i Sala
Cinematografia
Cap de laboratori, director de fotografia i productor.
Vida Es formà com a tècnic de laboratori a la Pathé de Barcelona, per a la qual treballà des del 1908 El 1914 abandonà la firma i, juntament amb Joan Solà i Mestres, fou contractat per la Barcinógrafo com a cap de laboratori i operador, tasques que exercí mentre Adrià Gual en fou el director artístic Quan aquest plegà el 1915, J Solà i A Fontanals també deixaren la productora i el mateix any fundaren Studio Films, un laboratori que al cap de pocs mesos inicià la producció de títols amb La emboscada trágica 1915, codirigit per tots dos D’altra banda, Fontanals també escriví a la…
Jacint Grau i Delgado
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i…
Eliseu Trenc i Ballester
Literatura catalana
Hispanista, catalanista francès i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el…
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…
,
Ignasi Iglésias i Pujades
Ignasi Iglésias i Pujades
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats…
,
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
Jacinto Benavente y Martínez

Jacinto Benavente y Martínez
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg castellà.
Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la collaboració periodística La primera estrena teatral, El nido ajeno 1894, constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados 1909 i en La ciudad…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina