Resultats de la cerca

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…

Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98

Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates

Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…

Sovint encarnà, dins una línia tragicòmica, l’home italià populatxer i mediocre, amb totes les seves frustracions Alguns dels seus films són Domenica è sempre domenica 1958, Quelle joie de vivre 1960, Il federale 1961, La voglia mata 1962, La marcia su Roma 1962, Una questione d’onore 1965, L’immorale 1966 i Cattivi pensieri 1977 Després del premi d’interpretació a Canes per La tragedia di un uomo ridicolo 1981, interpretà, entre d’altres, les comèdies Amici mei II 1983, Le bon roi Dagobert 1984, La cage aux folles III 1985, Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno 1985, Yiddish Connection 1986 i…

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps

Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició

Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el…