Resultats de la cerca

El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears Després muntà la…

Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista, fou elegit…

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla 1963 Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid 1971…

Fou un dels introductors dels estudis sobre allèrgia a Catalunya Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma 1942 i el text sobre la pollinosi 1954

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre Publicà…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic dins d’una…

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge

L’església de Sant Rornà centra la caseria d’Estanya, al sud-est del terme, i a ponent dels estanys de la plana Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1060, quan Arnau Mir de Tost vinculà el castell i església d’Estanya a la canònica de Sant Pere d’Àger Així, l’any 1066, en el repartiment de rendes canonicals, la meitat dels delmes de l’església de Sant Romà va ésser assignada al prepòsit d’Àger A la darreria del segle XI, Ramon Guilabert, en el seu testament atorgat l’any 1087 deixà a Sant Romà d’Estanya una peça de terra a les Clotes, amb la condició que els clergues que la…