Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
lepidòpters

Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…
música de Madrid
Música
Música desenvolupada a Madrid (Espanya).
Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…
Les multinacionals de les begudes. 1872-2007
Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…
Funció de la cavitat bucal, la laringe i l’esòfag
Fisiologia humana
Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més…
Josep Subirà i Puig
Música
Musicòleg.
Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però en no assolir…
quall
Anatomia animal
Quart compartiment de l’estómac dels remugants, on és represa la digestió química iniciada en el primer compartiment, el rumen, i interrompuda pel procés de remugament, però amb la diferència que en el quall la digestió és feta gràcies a sucs segregats per les mateixes parets de l’estómac (sobretot pepsina) i no per bacteris simbiòntics.
Dominica

Boiling Lake
© Discover Dominica
Estat
Illa
Estat insular de les Antilles que s’estén entre Guadeloupe al N i Martinica al S; la capital és Roseau.
La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies…
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
Josep Subirà i Puig

Josep Subirà i Puig
© Fototeca.cat
Música
Musicòleg.
Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar, simultàniament, piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina i dret a la universitat Tot i que es llicencià en dret 1904 i es doctorà 1923, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors Del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina