Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…

Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons 1245 Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a…

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms…

La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi…

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d…

Fill d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona Vers el 1151 es casà amb Blanca de Pamplona, filla de Garcia VI En vida del seu pare, fou associat al poder juntament amb el seu germà Ferran II Assistí a les negociacions d’Alfons VII de Castella-Lleó amb Ramon Berenguer IV 1151 a Tudellén tractat de Tudellén En la divisió del seu regne feta per Alfons VII, li correspongué Rastella i Toledo, mentre que Lleó i Galícia correspongueren a Ferran Proclamat rei de Castella, signà amb el seu germà Ferran II de Lleó i Galícia el tractat de Sahagún 1158, pel qual es…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…

Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a…

Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918 El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946 Presidí la conferència episcopal…