Resultats de la cerca

Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora Es nodreixen del nèctar de les flors Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana Sphinx ligustri , l’esfinx de les corretjoles…

Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la…

L’hidramni o polihidramni és una complicació de l’embaràs caracteritzada per una acumulació excessiva del líquid amniòtic en què es troba submergit el fetus a l’interior de l’úter Per bé que l’hidramni és un trastorn relativament freqüent, en la majoria dels casos no provoca alteracions importants ni modifica el procés de l’embaràs ni el part Tanmateix, però, quan la quantitat de líquid acumulat és molt important, pot causar un avançament prematur del part i d’altres complicacions que poden arribar a causar la mort del fetus Si una gestant sent un pes continuat a l’abdomen i nota…

És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al fetge En…

La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que…

La ganga Pterocles alchata és un ocell de la plana, de mida mitjana ateny 31 cm, de vol ràpid i gregari El mascle, en plomatge nupcial a l’esquerra, es distingeix per la faixa de color bruno-vermellós del pit, ribetejada de negre, que contrasta amb el color blanc de l’abdomen La femella a la dreta, té dues o tres ratlles negres que li travessen el pit, i l’abdomen també blanc La llarga cua, molt punxeguda, la diferencia de la xurra Pterocles orientalis , espècie molt pròxima, lleugerament més grossa fins a 35 cm i característica pel fet de tenir una taca negra a l’abdomen Marisa Bendala…