- La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu.
- En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis per tal d’expulsar-la cap a l’intestí prim, on la presència d’aquesta secreció hepàtica és fonamental per a la digestió dels greixos continguts als aliments.
- En alguns casos, els càlculs es formen en altres òrgans de les vies biliars, com els petits conductes biliars que solquen el fetge, o al colèdoc, un conducte que recull la bilis procedent del fetge o de la vesícula biliar i l’aboca al duodè o primera porció de l’intestí prim.
- Gairebé en la meitat dels casos, la litiasi biliar és asimptomàtica i es detecta accidentalment quan per alguna raó hom realitza alguna exploració complementària de l’abdomen o del tub digestiu, com ara radiografies o ecografies abdominals.
- Si bé encara no es coneixen amb precisió les causes d’aquest trastorn, hom ha pogut comprovar a partir de dades estadístiques que presenta una incidència especialment elevada en dones, sobretot si tenen més de quaranta anys, han tingut més d’un fill, han pres anticonceptius orals durant períodes de temps prolongats i són obeses.
- El nombre i la grandària dels càlculs biliars és variable. En alguns casos es tracta d’un gran càlcul, de per exemple 30 o 40 mm de diàmetre, mentre que en altres es tracta de diversos i nombrosos càlculs petits, de només escassos mil·límetres de diàmetre.
- Les manifestacions més freqüents de la litiasi són molèsties vagues i persistents de tipus digestiu, com intolerància als greixos, sensació de pesadesa i inflor abdominal després dels àpats, regurgitacions, cremor estomacal o meteorisme, i l’anomenat còlic biliar, un dolor intens que es localitza a la part superior i dreta de l’abdomen, d’una durada d’algunes hores i que es produeix quan un càlcul obstrueix el flux de la bilis.
- Les complicacions se solen presentar quan un càlcul migra des de la vesícula biliar, s’insereix als conductes biliars i obstrueix el lliure trànsit de la bilis. Així, són més característiques quan els càlculs són petits, i es poden desplaçar fàcilment, que quan queden retinguts a la vesícula biliar perquè són més voluminosos.
- Una de les complicacions més freqüents i greus de la litiasi biliar és l’anomenada colecistitis aguda, és a dir, la inflamació sobtada de la vesícula biliar, que es produeix quan un càlcul originari de la vesícula biliar migra i se situa al conducte cístic, obstruint durant uns quants dies el flux biliar. En conseqüència aquest òrgan queda tancat, amb la qual cosa s’afavoreix la proliferació de diversos tipus de bacteris que en condicions normals conté la bilis.
- Quan una persona pateix sobtadament de dolor a la part superior i dreta de l’abdomen, febre, esgarrifances, i la pell adopta una coloració groguenca, convé de consultar immediatament el metge ja que es podria tractar d’una litiasi biliar complicada amb una colecistitis aguda, i en aquests casos l’atenció mèdica ha d’ésser urgent, per tal d’evitar complicacions encara més greus, que sovint poden ésser mortals.
- El tractament més efectiu, i en la majoria dels casos definitiu, és la colecistectomia o extirpació quirúrgica de la vesícula biliar. La indicació de la colecistectomia depèn de les característiques de cada cas en concret, però en general hom recomana a la majoria de les persones que pateixen de litiasi biliar, com una manera de prevenir possibles complicacions. De vegades, això no obstant, cal recórrer-hi de manera urgent, justament per a poder tractar alguna d’aquestes complicacions.
- Després de l’extirpació de la vesícula biliar es pot dur una vida completament normal, per bé que es continua recomanant, com abans de l’operació, d’ésser moderat en el consum d’aliments rics en greixos, com ara carn greixosa, llet entera, formatges grassos, mantega, olis i fregits, o margarines.
- Quan els càlculs es componen de colesterol, es pot intentar de dissoldre’ls administrant determinats àcids biliars, sense necessitat de recórrer a la cirurgia. Fins i tot hi ha un tractament molt recent, anomenat litotrípsia extracorpòria, que aconsegueix la fragmentació dels càlculs aplicant ones de xoc.