Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Territoris del Nord-oest

Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…
Archivo General de la Administración
Arxiu intermedi de l’administració central creat pel decret 914/1969 i continuador de l’Archivo General Central d’Alcalá de Henares, destruït el 1939.
Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973 els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976 María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys La primera etapa 1972-85 es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central La segona etapa, a partir del 1985, es caracteritza per la…
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
sala
Dret processal
Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen el tribunal suprem, l’audiència nacional i els tribunals superiors de justícia.
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi…
Segòvia
L’aqüeducte de Segòvia
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, capital de la província.
Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s XII fou un…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
Bakú
Ciutat
Capital de l’Azerbaidjan, vora la mar Càspia, als contraforts orientals del Caucas.
Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans refineries, indústria…
Generalitat Valenciana
Institució d’autogovern del País Valencià, integrada per les Corts Valencianes, el president i el Govern Valencià o Consell.
Rep el nom de la institució de govern d'origen medieval i suprimida pels decrets de Nova Planta 1707 coneguda també per diputació del regne Creada per l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982 , la potestat legislativa correspon a les Corts Valencianes El Govern Valencià és l’òrgan collegiat amb funcions executives i administratives El president de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigeix l’acció de govern, coordina les funcions d’aquest i deté la més alta representació de la comunitat autònoma és elegit per les corts entre els membres d’aquesta Joan Lerma…
Salvador Cristau i Coll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i del Corpus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina