Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
refugi Vicenç Barbé
Refugi Vicenç Barbé
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi del Bruc (Anoia).
Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada
apuntar
Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc.
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a…
serralada del desert de les Palmes
Serralada
Serralada de la Plana Alta, al NW de Castelló de la Plana, formada per blocs triàsics cretacis fallats i inclinats.
Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de…
Marià Faura Sans
Marià Faura Sans (al mig)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…
rosca
Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
Oix
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de…
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies…
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’…