Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
Sant Miquel de Graus
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada precedida per un porxo i el ràfec originari format per una cornisa bisellada suportada per un fris de permòdols ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Graus Mapa 31-11250 Situació 31TBG804745 Graus és a uns 19 km de Benavarri per la carretera N-123 JAA Història El lloc de Graus, conquerit definitivament als musulmans l’any 1083 pel rei Sanç Ramírez, fou donat l’any següent pel mateix monarca al monestir de Sant Victorià d’Assan A partir d’aquell moment, l’esmentat cenobi emprengué la tasca d…
Les clavariàcies
Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…
blanca d’Aranjuez

Peres blanquilles
© Fototeca.cat
Fructicultura
Varietat de perera de vegetació vigorosa, amb fruits petits, allargats, de color verd brillant i de pell molt fina, amb la polpa blanca, sucosa, aromàtica i ensucrada que maduren entre agost i desembre i es conserven molt de temps en cambra frigorífica.
bolet de soca blanc

bolet de soca blanc
Malcolm Storey (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret semicircular o reniforme, de la família de les poliporàcies, de 8 a 15 cm de diàmetre, més gruixut al centre, blanc, grisenc o verdós, vellutat, amb porus blancs, allargats en sentit radial, i de carn suberosa i resistent, blanca.
Viu en grups sobre soques de planifolis
trepadella
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors rosades, amb estries vermelles, reunides en raïms axil·lars llargament pedunculats, densos i allargats, i de fruits en llegum monosperm, pubescents i puats al marge.
És conreada com a farratgera, sobretot a la muntanya mitjana
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
Santa Maria d’Ovella (Alp)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta antiga església parroquial, ara aprofitada com a borda ECSA - Rambol Els vestigis d’aquesta església són al despoblat d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp Les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella, sota el punt quilomètric 157 de la carretera N-152, al costat de la pista que va a la Molina Mapa 36-10217 Situació 31TDG137893 S’hi pot arribar directament des de la Molina RMAE Història Aquesta església tingué la consideració de parròquia, i més tard esdevingué sufragània de la parròquia de…
Vila closa i castell de Tarroja de Segarra
Art romànic
Situació Mur meridional d’un edifici situat al mig de la població, al costat de l’església parroquial, potser l’únic vestigi de l’antic castell ECSA-JA Adell La localitat de Tarroja es troba al mig de la vall del Sió, a la confluència d’aquest riu amb el torrent de Valls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG566215 S’hi accedeix per la carretera L-311 que uneix Cervera amb Guissona Història El primer esment del lloc i del castell de Tarroja és de l’any 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Entre els castells situats dins l’antic terme de Guissona, propietat de la catedral d’…
Castell d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre que constituïa l’element central d’aquest castell ECSA-J Bolòs El castell era situat al cim d’un turó acabat amb un planell, damunt de la petita vall del torrent de Malacara, afluent per la dreta del Sió Al vessant d’aquesta elevació hom edificà el poble La visibilitat de l’indret és bona hi ha una possible comunicació visual amb les fortificacions de Montfalcó, Mejanell, la Manresana i Santa Fe Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641193 Si seguim la carretera LV-1005, que va de Sant Ramon a Estaràs, passarem pel costat del poble d’Alta-riba JRG-DRR-JIR-JMT Història El…
Traumatisme renal
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes renals els trastorns produïts als ronyons a conseqüència d’impactes violents, en general els que actuen directament sobre la zona lumbar Causes Els traumatismes renals són causats per impactes d’una intensitat i amb un mecanisme d’acció capaços de lesionar els ronyons El traumatisme renal es pot presentar, bàsicament, a partir de tres tipus de mecanismes El més habitual és una contusió directa sobre la zona lumbar que provoqui una depressió de les darreres costelles, les quals aleshores comprimiran el ronyó per aquest mecanisme es produeixen traumatismes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina