Definició
Són anomenats traumatismes renals els trastorns produïts als ronyons a conseqüència d’impactes violents, en general els que actuen directament sobre la zona lumbar.
Causes
Els traumatismes renals són causats per impactes d’una intensitat i amb un mecanisme d’acció capaços de lesionar els ronyons.
El traumatisme renal es pot presentar, bàsicament, a partir de tres tipus de mecanismes. El més habitual és una contusió directa sobre la zona lumbar que provoqui una depressió de les darreres costelles, les quals aleshores comprimiran el ronyó; per aquest mecanisme es produeixen traumatismes renals sovint en els accidents de circulació. Un altre mecanisme capaç de causar traumatisme renal és el contracop, que consisteix en un moviment d’acceleració i desceleració sobtat, degut, per exemple, a una caiguda esdevinguda des d’una altura considerable; en aquest cas, la força de la desceleració ocasiona un desplaçament sobtat del ronyó i esquinça el pedicle renal. En darrer lloc, també es pot produir un traumatisme renal per lesió directa de l’òrgan en el cas d’una ferida penetrant, si el ronyó és afectat per un objecte que s’hi introdueixi a través de la superfície del cos, com ara determinades armes.
Tipus
Hom diferencia diversos tipus de traumatismes renals, que es desenvolupen segons la intensitat de l’impacte i el mecanisme d’acció que presenten.
Els traumatismes menors són traumatismes lleus on no es produeix cap alteració de la funció renal. El més habitual és la contusió renal, en què la superfície dels ronyons es manté íntegra i s’esquincen només alguns vasos sanguinis petits. En aquest cas es pot produir una equimosi, és a dir, una lleu hemorràgia superficial, o un hematoma subcapsular, una acumulació de sang entre el ronyó i la seva càpsula. També es consideren traumatismes menors les laceracions superficials, que són esquinçaments mínims de l’escorça del ronyó.
Es consideren traumatismes mitjans els que causen alteracions de la funció renal, que poden ésser definitives si no s’hi instaura un tractament adequat. Entre aquestes s’inclou l’esquinçament de la càpsula del ronyó, que origina la formació d’un hematoma perirenal, és a dir, una acumulació de sang al voltant del ronyó. També és inclosa en aquest grup la laceració cortical profunda, o l’esquinçament total de l’escorça renal, que pot atènyer els calzes renals i obrir una via de comunicació a través de la qual l’orina pugui passar des del ronyó cap a l’espai perirenal.
Són considerats, d’altra banda, traumatismes renals greus els que alteren de manera important la funció renal i poden causar la pèrdua definitiva del ronyó que n’és afectat si no s’hi instaura un tractament immediat. Entre aquestes s’inclou el ronyó comminut, que consisteix en una fragmentació del ronyó en diverses parts. També és greu la lesió del pedicle renal, en què es produeix l’esquinçament dels vasos sanguinis del ronyó, la qual cosa origina una hemorràgia retroperitoneal important.
Símptomes i evolució
Els traumatismes renals poden originar diversos símptomes, la intensitat dels quals no sempre es correspon amb la gravetat de cada cas.
El símptoma més freqüent és el dolor lumbar, un dolor que afecta la zona compresa entre la part baixa de la columna vertebral, les darreres costelles i la vora superior de la pelvis. En alguns casos, el malalt adopta una posició corbada, amb l’esquena i les cames flectides, la qual cosa minva el dolor causat per un vessament de sang o d’orina que irrita la musculatura de l’esquena. Si l’orina ateny la cavitat retroperitoneal, es pot manifestar un dolor abdominal molt intens. Igualment, és habitual que es presenti hematúria, o eliminació de sang amb l’orina, causada per l’esquinçament de vasos renals. Pot aparèixer immediatament, però de vegades ho fa 24 o 48 hores després del traumatisme. En alguns casos, s’eliminen coàguls allargats formats en el pas de la sang coagulada per l’urèter. Aquests coàguls poden obturar l’urèter i ocasionar una obstrucció urinària aguda, que origina un còlic nefrític. Si són grossos, els coàguls poden quedar inserits en l’urèter i es possibilita el desenvolupament d’una uropatia obstructiva.
En els casos lleus, els símptomes poden remetre fins i tot sense tractament, i la malaltia guareix sense complicacions. En els altres casos, si no s’efectua un tractament adequat, es pot alterar la funció del ronyó de manera definitiva.
En els casos més greus, quan es presenta una hemorràgia interna important, es manifesten símptomes de xoc com ara pal·lidesa, sudació i acceleració del pols.
Diagnosi i tractament
Per a confirmar la diagnosi dels traumatismes renals, cal efectuar diverses proves complementàries. Fonamentalment, es realitzen radiografies simples del ronyó i una urografia intravenosa o una ecografia renal. Segons els resultats que s’obtenen d’aquestes primeres proves, de vegades cal realitzar igualment una arteriografia o una tomografia axial computada. Després d’haver establert quin és el tipus de lesió que s’ha produït, hom instaura el tractament adequat.
En els casos més lleus, en general n’hi ha prou amb l’administració de medicaments analgèsics per a combatre el dolor i repòs al llit fins que l’hematúria desapareix. Quan es produeix una laceració o un hematoma important, sol caldre efectuar una intervenció quirúrgica per a reconstruir el ronyó i extreure l’hematoma.