Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París Organista excellent i hàbil compositor, assolí la fama, gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la  Suite gothique 1895 i Les Heures mystiques una collecció de cent peces curtes i la Fantaisie dialoguée per orgue i orquestra  Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les  Variations symphoniques 1893 —per a…

Exiliats de la seva Alacant natal, els seus pares s’installaren a Algèria, on nasqué Rafael Format al Conservatori de València, posteriorment es traslladà a l’Escola Normal de Música de París També estudià a Ais de Provença, amb L Berio, i a Salzburg, amb I Xenakis A més dels estudis musicals, cursà arquitectura a la Universitat de València El 1981 inicià la seva carrera compositiva amb el Quartet de corda número 1 Tota la seva obra és una recerca del que Mira anomena "imatge sonora" que, segons ell, "integra totes les característiques i paràmetres musicals temps, intensitat, altura, timbre…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant', 1665, de…

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el 1933 Llevat…

El 1683 es presentà a la vacant del magisteri de capella de la seu de Lleida, que guanyà el 8 de març d’aquell any Dos anys després obtingué la mateixa plaça a la catedral de Burgos, competint amb José de Cáseda allí romangué des de la seva presa de possessió, el 23 de novembre de 1685, fins a la mort En un breu període de temps -de l’octubre del 1691 al febrer del 1692- exercí el mateix càrrec a la seu de Saragossa Tot i que s’arrenglerà entre els conservadors en la cèlebre polèmica de la missa Scala Aretina de Francesc Valls, la seva obra compositiva palesa un tarannà obert relacionat amb…

Aquesta església, de la qual es desconeix l’emplaçament, es trobava situada dins l’antic terme del castell de Montmagastre Potser s’hi refereix per primera vegada el document de dotació primitiva de Sant Miquel de Montmagastre de 1010 1019 En les afrontacions del castell de Montmagastre es menciona el campo de Sancti Petri , a ponent del terme L’any 1057 Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem atorgaren a l’abadia d’Àger una sèrie de terres dins el terme de Montmagastre, juntament amb les cases i l’església de Sant Pere allí constructa D’aquesta manera, l’església de…

Germà i successor d’Isaac II, que ell destronà amb l’ajut de la noblesa i de l’exèrcit Home inepte per als afers d’estat, deixà el govern a les mans de la seva muller Eufrosina Ducas El 1203 fou destronat pel fill d’Isaac II, Aleix Aleix IV Àngel, el qual, després d’aliar-se amb els cavallers de la quarta croada i amb els venecians, prengué Constantinoble Els croats reinstauraren Isaac II i Aleix IV, però ambdós moriren el 1204 en una revolta Els croats tornaren a ocupar Constantinoble i fundaren l’imperi llatí Aleix III partí cap a Tràcia i des d’allí passà a l’Àsia Menor, però s’enemistà…

D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en mans de Felip…

Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i finalment cervell…