Resultats de la cerca

Els Roís de Corella Adquiriren també les senyories d’Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma Fill i segon comte fou Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní La successió masculina del llinatge s’extingí amb la desena comtessa, Antònia Roís de Corella i Dávila , que heretà de la seva mare el marquesat de Las Navas i es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del…

Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’Estat espanyol arribaren a tiratges de 50 000 exemplars Rèplica de les colleccions similars qualificades de “burgeses”, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó Hi collaboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera,…

Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina  Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular,  Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears  Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i Verger, del PP És…

És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines 1915, imprès en…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada, prínceps de…

Se celebra al Teatre Metropol l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2016, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA i que premien personalitats i entitats destacades en l’àmbit cultural Els premiats són l’escriptora Antònia Vicens, l’escenògraf, pintor i artista gràfic Joan Josep Guillén, l’actriu Clara Segura, la companyia de trapezistes Los Galindos, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’especialista en literatura medieval Lola Badia, el grup de música clàssica Quartet Casals, els especialistes en efectes especials i digitals en el camp…

Filla del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller Maria Antònia de Portugal Es casà el 1911 amb l’arxiduc Carles, que el 1914 esdevingué hereu i el 1916 emperador amb el nom de Carles I d'Àustria Exiliats, féu costat al seu marit en els intents 1921 de reconquerir els trons perduts, i després d’enviudar mantingué l’esperança d’una restauració a favor del seu fill Otó Residí a la població basca de Lekeitio entre el 1922 i el 1929, a Bèlgica, l’Amèrica del Nord, Luxemburg i Suïssa El 1982, gràcies a una intervenció del rei d’Espanya, fou autoritzada a entrar a Àustria Ha estat…

Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, JEstelrich,…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…