Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
acústica
Música
Ciència que estudia el so.
Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc…
estereofonia
Electroacústica
Tècnica de l’enregistrament i la reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.
El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…
bucle del ritme
Cinematografia
Fragment de banda sonora enganxat pels extrems, l’audició del qual pot acompanyar, durant el muntatge, el visionament a la moviola dels fragments de la pel·lícula per marcar el ritme que han de seguir les imatges.
Orella: oïda i equilibri

Orella esquerra
CC0
L’orella constitueix una estructura sensorial complexa que actua com a òrgan del sentit de l’oïda i intervé en el manteniment de l’equilibri corporal L’oïda és un sentit molt important Cal tenir en compte que és prioritari en la comprensió de la parla, basada en l’emissió de sons articulats, que és el mitjà de comunicació principal en la societat L’orella es troba adaptada a la percepció preferent dels sons que corresponen a la veu humana, i qualsevol mena de dèficit auditiu pot provocar dificultats en la relació social De vegades es tracta, simplement, d’un dèficit mínim, que hom no…
Orfeó Gracienc
Música
Societat coral fundada el 1904 a Gràcia (Barcelona) per Joan Balcells, que en fou director fins al 1939.
La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc…
,
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
implantació coclear
Tècnica quirúrgica moderna emprada per al tractament de la sordesa bilateral profunda, basada en la implantació d’una pròtesi que, mitjançant una estimulació elèctrica directa sobre el nervi auditiu, produeix en el pacient una sensació d’audició.
La tècnica consisteix en la substitució de la funció de les cèllules lesionades de l’òrgan de Corti —situat a l’orella interna i encarregat de transformar les vibracions mecàniques rebudes de l’orella mitjana en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell a través de les fibres nervioses auditives— per una sèrie d’elèctrodes actualment hom utilitza pròtesis constituïdes per vint-i-dos elèctrodes connectats amb un receptor-estimulador que, en el mateix acte quirúrgic, hom colloca sota la pell de la regió retroauricular Després de l’operació, el pacient recull les vibracions sonores…
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
l’Hora Catalana
Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.
Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina