Orella: oïda i equilibri

Orella esquerra

CC0

L’orella constitueix una estructura sensorial complexa que actua com a òrgan del sentit de l’oïda i intervé en el manteniment de l’equilibri corporal.

L’oïda és un sentit molt important. Cal tenir en compte que és prioritari en la comprensió de la parla, basada en l’emissió de sons articulats, que és el mitjà de comunicació principal en la societat. L’orella es troba adaptada a la percepció preferent dels sons que corresponen a la veu humana, i qualsevol mena de dèficit auditiu pot provocar dificultats en la relació social. De vegades es tracta, simplement, d’un dèficit mínim, que hom no considera important, però que dificulta la comunicació amb els altres, perquè les persones que en són afectades són capaces de sentir les converses però no en poden distingir adequadament les paraules. Quan la sordesa és molt acusada i permanent comporta una sèrie d’inconvenients molt clars, però l’evidència màxima de la importància que té l’oïda és la sèrie de trastorns que pot provocar quan manca des del naixement o bé afecta un infant abans que hagi après a parlar. Això és degut al fet que la percepció d’estímuls sonors és fonamental perquè l’infant tingui accés al llenguatge, en el qual es basa no solament la comunicació amb altri sinó també el propi pensament. Tant és així que quan un nen sord no rep una estimulació educativa adequada té problemes seriosos per a assolir un desenvolupament intel·lectual suficient que li permeti d’ésser autònom. Fins no fa gaire temps era habitual que els infants sords fossin considerats retardats mentals pel fet que no es desenvolupaven com els altres.

En l’actualitat hi ha diverses fórmules que prevenen en molts casos els dèficits auditius o bé els corregeixen o n’atenuen les conseqüències negatives. Per tant, cal que davant qualsevol indici d’un dèficit auditiu hom el valori i en determini l’origen. Avui en dia, les tècniques modernes permeten d’avaluar la capacitat auditiva fins i tot en infants petits. Cal tenir en compte que tan important és detectar una sordesa com fer-ho de seguida, ja que es pot tractar d’una alteració que evolucioni desfavorablement i que, sense un tractament adequat, comporti una pèrdua auditiva definitiva. En altres casos, es podrà millorar l’audició per exemple amb l’ús de pròtesis auditives adaptades a les necessitats concretes de cada persona. Quan es tracta d’ikfants, la precocitat de la diagnosi d’un dèficit auditiu és fonamental, perquè és imprescindible que rebi una estimulació adequada que permeti un desenvolupament normal.

La situació anatòmica de l’orella és molt especial perquè es troba molt propera a les estructures nervioses superiors que es localitzen a l’interior del crani. Per tant, diverses alteracions de l’orella poden provocar no solament lesions en el mateix òrgan, sinó també afectar les estructures properes, i poden posar fins i tot en perill la vida. Així, cal que sempre es descobreixi precoçment la causa d’un dolor, l’aparició de zumzeigs o una supuració provinent de l’orella. De vegades, hom tendeix a menysvalorar aquestes molèsties perquè no són gaire importants, però cal tenir en compte que ha d’ésser un professional el qui en determini la gravetat i la necessitat de tractament.

En el manteniment de l’equilibri l’orella actua conjuntament amb d’altres estructures com el sistema nerviós, la vista i l’aparell locomotor. La fallada completa de la funció de l’oïda no provoca gaires problemes per a mantenir l’equilibri, ja que pot ésser substituïda per la funció dels altres sistemes. En el cas de fallada total d’una sola orella, els problemes que se’n deriven són encara menys importants, perquè la seva funció pot ésser suplida per l’orella sana. De fet, però, les alteracions de la part de l’orella responsable de l’equilibri provoquen un dels trastorns més molestos, la sensació vertiginosa, en què hi ha una inestabilitat notable o bé sembla que tot gira. De fet, el vertigen no és gairebé mai degut a una afecció greu però de vegades pot ésser causat per una malaltia important, i per això convé sempre de determinar-ne l’origen.