Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics

El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Doctor en filosofia, teologia i dret canònic 1906-11, fou nomenat bisbe auxiliar de Valladolid 1916, bisbe de Còria 1920, de Burgos 1926 i finalment primat de Toledo i cardenal 1928 Per la seva actitud antirepublicana el nunci Tedeschini li aconsellà de sortir del país 1931, però en tornar-hi al cap de poc fou detingut per ordre de Miguel Maura, que l’acusava d’alienar els béns eclesiàstics abans de la revisió del concordat Cridat a Roma, hagué de renunciar a Toledo Durant la guerra civil 1937 fou nomenat arquebisbe de Sevilla

Fou estudiant de la primera promoció de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat el 1915 Acabà els estudis el 1918 amb el número 1 de la promoció i aquell mateix any passà a dirigir la biblioteca pública de Valls, la primera de la futura xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya Al cap d’un any tornà a Barcelona en haver guanyat una plaça de professora auxiliar a l’Escola, lloc que exercí fins el 1928 Tot seguit passà a ser la bibliotecària de l’Escola fins a la seva jubilació, el 1957

Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol

De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic

Correspon a l’actual secretari judicial