Resultats de la cerca

Protegit per JR Becher i B Brecht, conreà la poesia sobre el recent passat polític alemany, a  Erinnerungen an einen Planeten ‘Records d’un planeta’, 1963, Unterwegs nach Utopia ‘Caminant cap a Utopia’, 1977 i Stilleben ‘Natura morta’, 1983 els contes irònics i novelles satíriques com Die Beerdigung findet in aller Stille statt ‘L’enterrament té lloc amb tot el silenci’, 1968 de caràcter policíac, Die geheime Bibliothek ‘La biblioteca secreta’, 1972, Tagträume in Berlin und andernorts ‘Somnis diürns a Berlín i altres llocs’, 1972 i Diesseits des Erinnerns ‘En aquest costat del…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí…

Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a…

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…

És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la…

Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on…