Resultats de la cerca

Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies

El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades…

Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti

Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats Entre aquests mètodes, cal fer esment del de Silvester , del de Schaeffer , del de respiració boca a boca , etc Els aparells consisteixen essencialment en sacs plens d’aire en els quals són introduïts els pacients Una bomba elèctrica fa canviar la pressió baromètrica a l’interior del sac La respiració és efectuada d’una manera intermitent, amb una simple vàlvula de Bennett, o bé d’una manera completa i contínua, mitjançant aparells volumètrics del tipus…

L’ obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que correspon a l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal —la via per la qual es comuniquen els pulmons amb l’exterior—, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertany a l’organisme, de manera que impedeix que l’aire oxigenat arribi als pulmons adequadament Es tracta d’un dels trastorns aguts que convé diagnosticar amb més rapidesa, ja que es pot solucionar immediatament amb mesures molt senzilles i efectives Si no es resol, però, pot tenir greus conseqüències, ja que és una de les…

Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània

Collaborà en nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca en programes de TV3, com Els matins , amb l’espai Cuina de mercat , on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE És autor de Mona a Barcelona 1980, escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana 1989, escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula 1991, amb Josep Maria Blasi, entre d’altres

Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles,…

És conseqüència de la supuració de la glàndula salival submaxillar És greu Pot comprometre, per edema, la respiració, i produir gangrena de la regió