Obstrucció de la via aèria per cos estrany

L’obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que correspon a l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal —la via per la qual es comuniquen els pulmons amb l’exterior—, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertany a l’organisme, de manera que impedeix que l’aire oxigenat arribi als pulmons adequadament.

Es tracta d’un dels trastorns aguts que convé diagnosticar amb més rapidesa, ja que es pot solucionar immediatament amb mesures molt senzilles i efectives. Si no es resol, però, pot tenir greus conseqüències, ja que és una de les causes d’aturada respiratòria, i per tant també d’aturada càrdio-respira-tòria. Per bé que no és la cosa més freqüent, cal tenir en compte la possible existència d’una obstrucció de la via aèria per cos estrany si, quan s’atén una aturada càrdio-respiratòria, s’observa que l’aire no entra al tòrax en bufar sobre la boca de la víctima, ja que si no s’allibera la via aèria es fa impossible la reanimació càrdio-pulmonar.

La naturalesa del cos estrany i la causa de la seva inhalació poden ésser molt diverses. En realitat, aquest trastorn és especialment freqüent en la infància, sobretot en nens d’1 a 3 anys d’edat. En aquesta edat, el nen tendeix a portar-s’ho tot a la boca, i accidentalment pot aspirar molts objectes petits, com ara monedes, medalles, fruits secs o peces de joguines.

També els adults poden aspirar accidentalment un cos estrany, especialment quan mengen i parlen o riuen simultàniament, i sobretot si han ingerit begudes alcohòliques, les quals deprimeixin els reflexos, entre ells el de la deglució. També és relativament freqüent que s’esdevingui un accident d’aquesta mena en les persones de la tercera edat, que solen tenir la dentadura deteriorada i per això masteguen malament, la qual cosa se suma a una possible fallada dels reflexos, entre els quals, el de deglució. Per aquests motius, l’obstrucció de la via aèria en adults i ancians és causada sobretot per trossos d’aliments o peces dentàries i es produeix amb màxima freqüència als restaurants.

D’altra banda, les persones inconscients poden sofrir una obstrucció respiratòria si vomiten, causada per la inhalació del material vomitat. Per aquest motiu, poden sofrir aquest trastorn les persones en estat d’intoxicació alcohòlica greu, la qual, juntament amb els vòmits, els provoqui una pèrdua de consciència.

Conseqüències

L’obstrucció de la via respiratòria es produeix quan el cos estrany inhalat és de diàmetre més gran que la laringe o la tràquea, i, per tant, queda enclavat en alguna d’aquestes parts de la via respiratòria. Si l’ob-ecte és de mida més petita, pot baixar per les vies aèries sense causar una alteració respiratòria aguda, per bé que pot ocasionar altres trastorns, que són descrits en altres apartats.

Sigui quina sigui la forma de l’objecte inhalat, en quedar enclavat dificulta o impedeix completament el pas de l’aire cap als pulmons. Com a conseqüència d’això, es redueix o s’interromp per complet l’oxigenació i això fa que el centre respiratori pugui deixar de funcionar i s’arribi a instaurar una aturada respiratòria. Com qualsevol aturada respiratòria, dóna lloc a una pèrdua de consciència, la qual, si no se soluciona immediatament, als pocs minuts produeix una aturada càrdio-respiratòria completa.

Signes i diagnosi

L’obstrucció de la via aèria es pot detectar amb certa facilitat pels signes que provoca, que són diferents si la víctima està conscient o si ha perdut la consciència.

En una persona conscient, es pot sospitar que sofreix una obstrucció de la via aèria per diferents signes, segons que l’obstrucció sigui parcial o total. Si el cos estrany no obstrueix per complet la via aèria, la persona afectada sent un dolor penetrant al coll, té tos, parla amb dificultat i quan respira produeix sorolls estranys, de naturalesa diferent segons el nivell de l’obstrucció. Amb la tos, el cos estrany es pot desplaçar i solucionar-se així l’obstrucció, però també por descendir per la via aèria i causar una obstrucció completa.

Si el cos estrany obstrueix la via aèria completament, la persona afectada no pot parlar, ni tossir, ni respirar. Generalment, es troba molt inquieta i tendeix a portar-se les mans al coll. Fins i tot, es recomana aquest gest com a expressió internacional per a manifestar que hom ha sofert un accident d’aquesta mena.

Si l’obstrucció és molt important o total, i no se soluciona immediatament, la persona afectada es va posant pàl·lida, després blavosa, i posteriorment perd la consciència.

En una persona inconscient, es pot sospitar que sofreix una obstrucció de la via respiratòria quan després d’efectuar la maniobra adequada per a obrir la via aèria continua sense respirar, i en intentar fer la ventilació boca a boca, s’observa que l’aire no penetra fins als pulmons, ja que encara que es bufi al tòrax aquest no s’expandeix.

Actuació amb la persona conscient

Quan algú sofreix una obstrucció incompleta de la via aèria, el primer que ha de fer és tossir. Per mitjà de la tos es pot expulsar l’aire amb prou força per a mobilitzar el cos estrany, per la qual cosa cal animar la persona afectada perquè tussi fort. Si, malgrat això, l’obstrucció no es resol, cal recórrer a alguna tècnica específica per a expulsar el cos estrany.

Si existeix una obstrucció completa, la tècnica que actualment es considera més eficaç, i que és recomanada internacionalment, és la maniobra de Heimlich. Per a realitzar-la, la persona afectada, sempre que estigui conscient, pot estar dempeus o asseguda. El socorrista s’ha de situar darrere, i encerclar-li la cintura amb els dos braços. En aquesta posició, el socorrista ha de col·locar un puny entre el melic i l’estern de la víctima, i agafar-se’l amb l’altra mà. A continuació, ha de fer compressions ràpides cap endins i cap amunt, amb la qual cosa es pretén incrementar bruscament la pressió en la via aèria. Si aquest augment de pressió és suficient, el cos estrany pot resultar desplaçat cap amunt, i es desobstruirà la via aèria.

Si no té ningú que l’ajudi, la persona afectada pot efectuar per si mateixa la maniobra de Heimlich, amb les mans, o comprimint l’abdomen contra una superfície dura, com el cantell d’una taula o el res-patller d’una cadira.

Tant si la maniobra és efectuada per un socorrista o pel mateix afectat, s’ha de continuar fent compressions successives, fins a obtenir l’èxit i que la persona pugui respirar lliurement.

Si l’obstrucció és important o total, i no es pot desobstruir la via aèria, la persona afectada arribarà a perdre la consciència, en el qual cas ja no s’ha de mantenir amb el cos dret.

Actuació amb la persona inconscient

Si la persona afectada està inconscient, cal tractar-la inicialment com en qualsevol cas de pèrdua de consciència. Per tant, se l’ha de col·locar en decúbit supí, és a dir, ajaguda boca per amunt, obrir-li la via aèria i examinar si respira. Si no respira i en fer el boca a boca l’aire no penetra, es recorre a la maniobra de Heimlich modificada.

Per a realitzar la maniobra de Heimlich en una persona inconscient, el socorrista es posa al costat del tronc de la víctima, que estarà ajaguda boca per amunt, o bé a cavall sobre les cuixes. En alguna d’aquestes posicions, es col·loca el taló d’una mà en el punt mitjà entre el melic i la punta de l’estern, i l’altra mà a sobre. A continuació, es fa una compressió ràpida en direcció cap amunt. És convenient fer de 6 a 10 compressions seguides, després de les quals cal comprovar si el cos estrany s’ha desplaçat cap a la boca, i en aquest cas, extreure’l.

Per tal d’examinar i netejar la boca, aquesta es pot obrir fàcilment fent la maniobra dels dits creuats. Per a efectuar-la, en primer lloc cal girar al cap cap a un costat. Es pressiona amb el dit índex sobre les dents del maxil·lar superior, i amb el dit gros, creuat sobre l’índex, es pressiona sobre les dents del maxil·lar inferior. Un cop oberta la boca, s’hi introdueix el dit índex de la l’altra mà, doblegat en forma de ganxo, i si es palpa el cos estrany, s’extreu, però prenent sempre esment de no introduir-lo encara més.

Tant si el cos estrany s’ha extret com si això no ha estat possible, cal tornar a fer la maniobra per obrir les vies aèries, i examinar si la persona afectada respira. En cas que respiri, cal col·locar-la, mentre no recuperi la consciència, en posició lateral de seguretat i controlar-ne les funcions vitals amb freqüència.

Si l’aturada respiratòria persisteix, s’ha de tornar a intentar el boca a boca, ja que probablement el cos estrany s’hagi mobilitzat i ara sigui possible de fer-lo. Si l’aire continua sense entrar, cal repetir les compressions i la resta de la seqüència, tants cops com sigui necessari, o fins que es puguin utilitzar mesures especialitzades per a extreure el cos estrany.

Contraindicacions i alternatives

Les compressions abdominals no solen ésser eficaces en les persones molt obeses, i són perilloses en les dones embarassades i en els nens petits. En el cas de les persones obeses i de les embarassades, es poden realitzar les mateixes maniobres indicades, però col·locant les mans sobre la meitat inferior de l’estern.

En el cas dels nens petits, es poden efectuar altres procediments útils. Si es tracta d’un nadó, o d’un lactant petit, es pot posar el nen boca per avall sobre l’avantbraç, de manera que el cap quedi una mica més avall que el tronc, subjectant-lo fermament per la mandíbula. En aquesta posició, se li dóna una sèrie de quatre cops entre les dues escàpules, amb l’altra mà. Si així no s’aconsegueix fer sortir el cos estrany, es pot posar el nen boca per amunt i fer-li compressions a l’estem, utilitzant només dos dits.

Si el nen és una mica més gran, el socorrista es pot asseure i col·locar-lo boca per avall sobre els seus genolls, i donar-li cops igualment entre les escàpules. Si d’aquesta manera no s’aconsegueix la dita desobstrucció, es pot efectuar la maniobra de Heimlich.