Resultats de la cerca

Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV

El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre  A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles

Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic

Té afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts És molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, però no negre, cabells llargs i ondulats, pilositat del cos escassa, nas ample i deprimit i llavis lleugerament sortints

Conegué ACano, que l’influí En les seves obres fugí de tot convencionalisme o patetisme són expressives, però alhora sòbries Sant Bru cartoixa de Miraflores i Academia de San Fernando, Madrid i el Crist de la catedral de Segòvia

Té uns 3 mm de llarg per 1-1,5 mm d’ample i és de color bru fosc És anomenada també llavor de puça Conté una gran quantitat de mucílag, un glucòsid i carbohidrats És emprada com a laxant suau

El color bru hi és degut al complex argillohúmic i als òxids de ferro hidratats que envolten les partícules del sòl Les terres brunes es formen sobre diversos tipus de roca mare, en regions de clima temperat i relativament humit

Pertany a la classe IX compostos orgànics De color rosa, porpra o bru, cristallitza en el sistema triclínic lluïssor de semimetàllica a adamantina Fou descobert l’any 1978 en les formacions d’esquistos bituminosos nord-americans de Green River Utah

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls informes i granulars de color bru, bé que també pot ésser verd, incolor o negre Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,9 És un mineral típic de metamorfisme de contacte

És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…