Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
cartó de fusada
Indústria tèxtil
Tub cònic de cartó sobre el qual és enrotllat el fil produït i que serveix d’ànima a la fusada i evita que el fil s’embulli en arrancar-la del fus o en transportar-la o debanar-la.
murènids
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
pixaconill
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 3 a 9 cm d’alt, viscós, de barret cònic, de color vermell o en part groc, però que sol ennegrir-se, i de cama prima, groga, més o menys envermellida o enfosquida.
Creix sobretot en prats, però també en landes i boscs No té importància gastronòmica
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
Sant Andreu de Llavaneres
Art romànic
Situació Calze i patena de peltre trobats Sant Andreu de Llavaneres i conservats al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 9710 ECSA - G Llop L’antiga parròquia de Sant Andreu de Llavaneres es troba aïllada sobre un petit pujol, voltat de boscos, al nord de la població Actualment, és dedicada a Santa Maria Mare de Déu de la Minerva, però popularment és coneguda com l’Església Vella Mapa 37-15393 Situació 31TDG569031 Per accedir-hi des de la vila cal anar al final del passeig de Joaquim Mates i seguir la carretera que porta a la urbanització La Cornisa L’església és visible poc…
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
Talp
El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…
ventall al·luvial
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit extens, relativament pla, amb superfície en forma de segment cònic, que s’escampa al lloc on un corrent torrencial surt del confinament d’una vall estreta fins a una plana o bé al peu d’una glacera, on aquest abandona els materials que transporta.
És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és anomenat ventall…
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina