El talp (Talpa europaea) té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl. La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles. Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes; les del darrere són petites i estretes. Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet bellugar-se endavant i enrere amb la mateixa facilitat. La longitud del cap i el cos junts és de 127-162 mm en els mascles i de 125-144 en les femelles; la de la cua, de 25-36 mm en els mascles i de 27-35 en les femelles; la del peu de 19-21 mm en els mascles i de 18-19,5 en les femelles. El pes oscil·la entre 75-120 g en els mascles i entre 72 i 90 en les femelles.
Miguel A. García.
Presenta una morfologia altament adaptada a la vida subterrània. El cos és cilíndric, sense coll aparent, i el cap, cònic, es perllonga en un musell ben desenvolupat i mòbil, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals. Es manifesta un acusat dimorfisme sexual en referència a les dimensions: els mascles són clarament més grossos que les femelles. La coloració general és negre intens o blavós amb reflexos grisosos. En ocasions apareixen taques irregulars blanques o taronja i, fins i tot, s’han observat exemplars albins. Les adaptacions més importants del talp a la vida subterrània es manifesten a les extremitats anteriors. L’articulació de l’escàpula se situa molt endavant, sota el coll, amb la consegüent perllongació de l’estèrnum, on s’insereix la musculatura pectoral, molt desenvolupada. L’húmer és molt modificat i molt ample i presenta una orientació inusual que permet un fort moviment d’excavació.
Biologia
Habita en una complexa xarxa de túnels i cambres que abandona amb poca freqüència i durant breus períodes de temps. Només excepcionalment surt a la superfície, la majoria de vegades per cercar aigua en períodes de forta sequera o en el moment de dispersió dels joves de l'any. Excava dos tipus de galeries, unes de superficials i unes altres profundes, que són comunicades mitjançant túnels verticals o oblics.
Dins del sistema de galeries, construeix nius amb herbes, fulles o petites branques, d'uns 30 cm de longitud. Al voltant dels nius hi ha túnels laterals, molt sovint simètrics. Durant l'excavació utilitza alternativament les extremitats anteriors per afluixar la terra i empènyer-la cap endarrere amb ajut de les posteriors.
El seu ritme d'activitat és regulat per les necessitats metabòliques. És actiu tant de dia com de nit i presenta un ritme de tres cicles diaris. Caça i es nodreix durant quatre hores i mitja i descansa tres hores i mitja. No obstant això, durant l'hivern, quan el fotoperíode és més curt, el talp tendeix a ser actiu tot el dia, amb pocs o cap període de descans al niu i amb un sol període d'activitat a la nit.
L'alimentació es basa, fonamentalment, en cucs de terra, que captura a les galeries i que molt sovint emmagatzema en gran quantitat, després de tallar-ne els segments anteriors. També pot consumir llimacs, larves d'insecte i aràcnids que viuen o es refugien sota terra. Ha de menjar a intervals freqüents, inferiors a 10-12 hores.
L'activitat sexual dels mascles s'inicia al desembre i arriba al màxim al febrer-març, quan es produeix l'acoblament. A partir de maig, els animals estan en repòs sexual. Les femelles tenen un part per any, rarament dos, amb de dues a set cries per part, si bé el nombre més freqüent és de tres o quatre. La gestació dura al voltant de quatre setmanes i el període de lactació, de quatre a cinc mesos.
Les cries neixen cegues, sense pèl, amb la pell rosada i amb un pes d'uns 3 grams. El pelatge comença a sortir als quinze dies i els ulls s'obren al cap de tres setmanes. Els joves surten a la superfície als 30-33 dies, però romanen a prop del niu durant un temps. Arriben a la maduresa sexual l'any següent del naixement. Per terme mitjà, el talp viu quatre anys, encara que un petit percentatge d'exemplars arriba fins als set anys.
Els seus enemics principals són els carnívors, com mosteles, guineus, gats i gossos, que els cacen durant les seves sortides a l'exterior. En ocasions, i especialment els animals joves, són capturats pels ocells rapinyaires. Altrament, el talp és perseguit pels pagesos, que l'acusen d'ocasionar greus desperfectes als camps a causa dels munts de terra que diposita a la superfície.
Corologia
Àrea de distribució probable de l’almesquera (Galemys pyrenaicus, en ratllat blau), i del talp (Talpa europaea, en verd), als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
Els seus biòtops preferits són els prats alpins, subalpins i de dall. També s’introdueix a les zones boscoses, però hi forma poblacions molt laxes i disperses. En general, ocupa les zones amb pluviositat superior als 600-700 mm anuals i arriba fins als 2000 m d’altitud. El factor principal que condiciona la seva presència i expansió és la consistència, estructura i riquesa en fauna hipogea del terreny. Els sòls pedregosos, durs, sorrencs o regularment inundables no afavoreixen la seva existència.
El talp es distribueix arreu d’Europa, excepte a certes zones de la regió mediterrània, a l’E arriba fins a Rússia i, al N, fins al S d’Escandinàvia. A la península Ibèrica, ocupa la franja NE, des de la zona de Santander fins a la costa mediterrània. Als Països Catalans, és abundant als Pirineus i als Prepirineus, on constitueix nuclis poblacionals de dimensions variables en funció de les característiques del terreny. Des dels Pirineus, s’estén vers el S fins al Montseny i al Montnegre. A la zona oriental, es localitzen petites poblacions aïllades que arriben, per la zona de tramuntana, fins a la costa.