Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
àcid difosfòric
Química
Oxoàcid de fòsfor obtingut per escalfament a més de 200°C de l’àcid ortofosfòric, al qual reverteix ràpidament quan es dissol en aigua calenta.
àcid arsanílic

Àcid arsalínic
©
Química
Sòlid blanc cristal·lí que es fon a 232°C, metzinós, soluble en aigua calenta, alcohol i àcid acètic; insoluble en acetona, benzè, cloroform i èter.
Anomenat també àcid atoxílic En el mètode usual d’obtenció hom redueix l’àcid p -nitrofenilarsònic amb hidrogen naixent La seva sal sòdica s’anomena atoxil i és emprada en medicina
apiïna
Bioquímica
Glucòsid que es fon a 230-232°C, soluble en aigua calenta, present en les fulles i les llavors del julivert i en l’api.
Per hidròlisi àcida dóna glucosa, apiosa i l’aglucona, que és l’apigenina
Molí del Blanquer (Calders)
Art romànic
Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i Guillem…
Adenopatia
Patologia humana
L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és…
La medicina xinesa
Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…
termòfor
Utensili que hom empra com a escalfador per la propietat que té de conservar molt de temps la calor després de submergir-lo en aigua calenta.
difusió
Química
Tecnologia
En l’extracció del sucre, etapa en la qual hom posa la bleda-rave en contacte amb aigua calenta a fi de dissoldre’n la sacarosa.
Hom la duu a terme en uns dipòsits anomenats difusors , i el xarop obtingut té una concentració aproximada d’un 12%
amilopectina
Bioquímica
Polisacàrid ramificat, constituït únicament per unitats de glucopiranosa α, que forma la fracció insoluble en aigua calenta del midó
i dóna coloració violeta amb el iode.
L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina