L’adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen.
Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell. Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen. D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles. La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és la dels ganglis limfàtics normals; en general, un gangli d’una grandària superior als 2 cm de diàmetre es troba engrossit. Les adenopaties profundes no són visibles directament, ni es poden tocar, de manera que cal aplicar algunes proves diagnostiques específiques per a descobrir-les, com ara radiografies o tomografies axials computades.
De fet, l’augment de la grandària dels ganglis pot correspondre a causes molt diverses, i moltes infeccions o trastorns immunitaris poden ésser-ne l’origen. Entre les alteracions hematològiques, poden causar-ne les leucèmies i els limfomes.
D’altra banda, les adenopaties poden ésser úniques o múltiples. Quan són més d’una, es poden trobar localitzades en un sector de l’organisme, per exemple el coll o la regió inguinal. En altres casos són generalitzades i es poden detectar en diverses regions del cos.
Les més habituals són les adenopaties localitzades. En la major part dels casos són degudes a un trastorn proper. Així, és freqüent que una infecció localitzada, com ara una otitis o una amigdalitis provoqui l’engrossiment dels ganglis propers, perquè aquests incrementen llur activitat col·laborant en la lluita contra la infecció. En aquests casos, els ganglis inflamats solen fer mal quan hom els toca, i la pell que els cobreix es pot presentar envermellida i calenta. En general, quan es resol la infecció causal, el gangli que n’és afectat torna progressivament a la grandària habitual, i la recupera al cap de dues setmanes aproximadament.
Igualment, solen provocar adenopaties localitzades trastorns hematologies com les leucèmies i els limfomes. En aquests casos, les adenopaties solen ésser dures, però no són doloroses ni provoquen un envermelliment de la pell. D’altra banda, es mantenen de manera persistent un temps indeterminat.
Les adenopaties generalitzades poden tenir diverses causes. Així, és habitual que siguin degudes a algunes infeccions víriques com la mononucleosi infecciosa o la rubèola, o bé a diverses malalties de suposat origen autoimmune, com el lupus eritematós disseminat o l’artritis reumatoide. Entre els trastorns hematologies, els limfomes i algun tipus de leucèmia poden originar adenopaties generalitzades.